Casa de la Vila




La Casa Consistorial és la seu de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i l'administració més propera al ciutadà. Es troba al mig del nucli urbà, entre la plaça de la Vila i la plaça de l'Onze de Setembre, fet que enalteix la seva importància.

Per comprendre l'origen de l'edifici, cal remuntar-nos a la història de la vila. La unió de Palau solità i Plegamans està documentada del 1440, però no va ser fins al 1698 que es va decidir efectuar l'adquisició d'una Casa del Comú.

L'edifici es va anar deteriorant al llarg del temps. L'any 1868, l'estat d'aquest era tan precari que s'impulsà la seva rehabilitació integral. A principis del segle XX, la façana posterior fou remodelada per l'arquitecte modernista-noucentista Antoni Falguera i Sivilla.

La façana principal, tot i ser molt diferent de la posterior, atorga unitat al conjunt gràcies a la puresa de les seves formes. L'entrada principal, situada en el centre de l'edifici, està formada per un arc de mig punt. A banda i banda, s'hi situen dues portes de dimensions menors i de forma rectangular. Els dos nivells de la façana s'accentuen per la presència d'una balconada que uneix les tres obertures del cos superior, les quals comparteixen les mateixes dimensions i la forma rectangular.

Com a curiositat, cal destacar que antigament aquest edifici conciliava les seves funcions amb les d'un hostal.

________________
GLOSSARI
  • Casa del Comú.
  • Arc de mig punt.
________________
ACTIVITATS

Infantil /Primària
  • Pintar la Casa de la Vila (Fitxa
  • Conèixer la història dels canvis de nom del nostre Ajuntament (Fitxa)
  • Completar el fris cronològic de la Casa de la Vila (Fitxa)
ESO
  • Reflexionar: "Què faries des de la cadira de l'Alcaldia?" (Fitxa)
  • Conèixer què és un Ple Municipal i quines persones hi participen (Fitxa)
Batxillerat
  • Fer un esquema per descriure la façana de l'edifici. 
  • Fer un dibuix de l'arc de mig punt amb l'ajut del compàs i un altre de l'arc apuntat. 
  • Assenyalar la diferència entre noucentisme i modernisme. 
________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Fitxa descriptiva de la Casa de la Vila en el Pla especial de protecció i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic

Masia Can Cortès




Can Cortès és la masia més coneguda de la vila, tant per la seva ubicació com per la varietat d'activitats culturals que ofereix.

El seu origen data del segle XVII. Es va construir l'any 1678, tal com es pot observar esculpit a la llinda d'una de les finestres del primer pis. 

A les golfes, veiem una altra data, 1702, aquesta amb el nom del propietari, Jeroni Cortès.Aquesta data ens assenyala en quin moment va ser afegida la part alta, la qual proporciona al conjunt una forma basilical.

La façana s'articula en tres plantes. A la primera, apreciem dos portals d'arc rodó de mig punt formats per dovelles i una obertura rectangular a l'esquerra. A la planta central i la superior, observem que les finestres són rectangulars i de diferents mides. La finestra situada a l'esquerra de la planta central acull, a la seva llinda, tres petits arcs, a l'estil d'una finestra coronella.

Com a curiositat, s'especula que a Can Cortès hi havia una capella, la qual s'ha convertit en una pallissa. 

La parròquia conserva un calze que, segons la tradició, pertanyia a un sacerdot que va habitar la casa.


_____________________
GLOSSARI

  • Planta basilical
  • Llinda
  • Dovella
  • Pallissa
_____________________

ACTIVITATS

Infantil
  • Pintar el dibuix de la Masia (FitxaA)
Primària
  • Trobar les parts de una masia (Fitxa)
  • Conèixer els serveis culturals, educatius i esportius de la vila que acull Can Cortès
  • Conèixer què és el penell i els seus usos: aprendre a fer un penell (Fitxa)
  • Identificar els productes de les masies (Fitxa)
  • Crear un diorama de les parts de la Masia i avaluar les creacions  ( Fitxa)
ESO/Batxillerat
  • Dibuixar l'arc de mig punt (porta principal) i assenyalar els elements que el formen: dovelles, clau i fletxa.
_______________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Fitxa descriptiva de Masia Can Cortès en el Pla especial de protecció i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic





Masia Can Malla



La Masia de Can Malla fou construïda el 1770 per Antoni Malla i s'ubica a la part nord de la vila. Tenim la sort que la família Malla ha conservat molts documents que formen part de la història d'aquesta casa, com ara escriptures de compres i notes de censos.

Can Malla esdevé un exemple de les característiques de la masia catalana. Té teulada a dos vessants i la seva distribució interior és típica de la masia catalana. L'entrada principal comunica amb la cuina, a l'esquerra, i amb el menjador, a la dreta. Al fons, trobem l'escala d'accés al pis de dalt, on hi ha tres dormitoris i el graner, tots comunicats amb la saleta, la qual té un petit balcó. A la part baixa, a sota de l'escala, hi ha una porta per sortir a l'exterior, al darrere de la casa, on hi havia una comuna. 

Actualment, la Masia està cedida a l'Associació Pessebristes. A la planta baixa es realitzen tallers de pessebrisme i una exposició anual de pessebres. 


______________________
GLOSSARI

  • Escriptures de compres.
  • Notes de censos.
  • Teulada a dos vessants.

_______________________
ACTIVITATS

Primària

  • Conèixer els diferents tipus de masies: identificar els tipus i classificar les masies de Palau-solità i Plegamans (Fitxa) (Fitxa 2)
  • Conèixer com funcionen els rellotges solars de les masies
  • Comprendre l'evolució de la tecnologia: rellotges (Fitxa)

ESO
  • Situar en el mapa les masies de Palau-solità i Plegamans (Fitxa)
Batxillerat
  • Descriure la façana de la Masia de Can Malla.
_______________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Fitxa descriptiva de Can Malla en el Pla especial de protecció i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic.

Rosseaum Félix y Hédelin, Pascale.(2018) El progrés no s'atura mai. Editorial Zahori.
Disponible en la Xarxa de Biblioteques de Barcelona.



Masia Can Cladelles



La singularitat de la Masia de Can Cladelles rau en la seva antiguitat i en el seu rendiment. Segons la documentació, un tal Bernadus Aguijonis convé i promet la "illius mansi de Clatellis" (Can Cladelles) al preceptor i als altres mestres del temple, el 20 de juny del 1250.

La Masia presenta diversos afegits posteriors que són la manifestació del que succeïa al mas. La gran superfície ocupada pel celler i els estables proporcionen una informació bastant rellevant: la propietat comptava amb una gran extensió de terres.

Diverses reformes de la primitiva Masia daten dels segles XV i XVI. 

La Masia presenta una joia atribuïda a aquesta època. Es tracta d'un dels elements escultòrics d'una de les finestres de la façana principal del primer pis, a l'esquerra.  Hi són representats, a la part dreta, el cap d'un home d'aspecte nobiliari-senyorívol i, a la part esquerra, el cap d'una dona amb un graciós pentinat. Cadascuna d'aquestes representacions està acompanyada del cap d'una altra figura. Es pot suposar que representen els pares i els fills.

La vida rural havia de rendir bons fruits als propietaris de Can Cladelles i dels masos de l'entorn, ja que es podien permetre reformes i millores i, fins i tot, elements ornamentals a les finestres, com el que hem comentat.


____________________
GLOSSARI
  • Preceptor
  • Mas
  • Nobiliari-senyorívol
___________________
ACTIVITATS

Infantil
  • Pintar el dibuix de la Masia (Fitxa)
Primària
  • Identificar les parts d'una masia (Fitxa)
  • Descriure els elements típics de la masia catalana.
  • Descriure els tipus de finestres de la vila.
  • Crear un diorama de les diferents parts d'una masia, com ara la llar, la cuina o el celler. Preguntar a la gent grande la vila com eren abans les masies i la vida en aquestes. Mirar un seguit de fotografies antigues de diferents masies de Palau-solità i Plegamans.
  • Elaborar un fris cronològic per situar les masies comentades: Can Cladelles, Can Malla i Can Cortès.
ESO 
  • Crear contingut multimèdia a partir d'entrevistes a gent gran sobre la vida a la masia: fotos, vídeos, àudios, etc. Es recomana que l'activitat es realitzi en grups.
Batxillerat
  • Descriure la façana de la Masia.

____________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Fitxa descriptiva de Can Cladelles en el Pla especial de protecció i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic










Menhir de la Pedra Llarga



Al bell mig del poble, una mica més enllà de Can Cortès, majestàtica i amb un halo misteriós, s’aixeca la Pedra Llarga.

No és una pedra qualsevol: gegantina i robusta, disposada perpendicularment a terra. Fa que ens preguntem, qui la va portar fins al seu actual emplaçament i li va donar la seva disposició?

La presència d’aquest element no ens ha d’estranyar si tenim en compte que tota la comarca del Vallès és molt antiga i hi ha moltes troballes de restes neolítiques, poblats ibèrics i material romà.

El nom ve lligat a la Llegenda de la Pedra Llarga que la relaciona amb la construcció del Pont del Diable de Martorell.

Diu la llegenda que fa molts anys, quan la gent vivia en masies i s’ocupava de les tasques de la vida al camp, existia a Martorell, molt a prop de la riba del Llobregat, un hostal. En aquest hi treballava una minyona que s’encarregava, entre altres tasques, d’anar a cercar l’aigua de molt lluny travessant el riu, carregada amb grossos i pesats càntirs.

Un dia de forta pluja, la noia, tota fatigada, no sabia com travessar el riu de tan ple com baixava. Davant del seu cansament, va expressar que donaria la seva ànima al diable si aquest era capaç d’alleugerar el seu treball. 

Tot seguit, el diable va presentar-se davant d’ella i li va prometre que si allò era veritat, construiria, en una nit, un pont. Ella, portada per la situació, va acceptar la proposta pensant que no ho aconseguiria mai.

Aquella mateixa nit, tota una colla de dimonis iniciaren la tasca constructiva. A la matinada, el pont estava gairebé enllestit i la noia va anar a explicar a la mestressa el seu problema. La senyora, tota preocupada, va rumiar solucions i va optar per una original idea. Va llançar una galleda d’aigua al gall que dormia amb la voluntat que es despertés. El cant d’aquest va impulsar el cant dels galls veïns, tot i que encara no era de dia. El cant del gall va anar propagant-se fins a arribar a un lloc pròxim a la riera de Caldes, on hi havia la Masia de Can Cortès.

El dimoni, carregant una enorme pedra, passava per aquells voltants i sentí el cant del gall. En sentir-ho va pensar que era de dia i v que havia perdut la partida. La seva ràbia el va impulsar a deixar caure la pedra amb tanta ira que quedà clavada a terra. D’aquesta manera quedà aixecat a Martorell un pont conegut com el Pont del Diable al qual li manca una pedra: la nostra Pedra Llarga.
____________________
GLOSSARI 
  • Menhir
  • Monument megalític
  • Gegants i bestiari festiu 
____________________
ACTIVITATS

Primària
  • Conèixer la llegenda del menhir de la Pedra Llarga, els gegants i el bestiari de Palau-solità i Plegamans (Fitxa)
  • Crear una història d'una bèstia (Fitxa)
Secundària/ Batxillerat
  • Cercar què és un menhir i quines funcions pot tenir.
  • Investigar i elaborar un pòster (per alumne) sobre un dels diferents monuments megalítics a Europa o Llatinoamèrica.
  • Buscar informació sobre el Pont del Diable de Martorell (Gòtic)
_______________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Fitxa descriptiva del menhir de la Pedra Llarga en el Pla especial de protecció i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic 

L'Avi i Soler (2006) Història de Palau-solità i Plegamans. 32p.
https://ia800203.us.archive.org/23/items/plegamans/Plegamans.pdf

Martínez, P.; Moya, Andreu y López J, (2012) Catalunya, tierra de colosos. Las estatuas-menhires decoradas del Neolítico final-Calcolítico catalán : singularidades y vínculos con la estatuaria del Midi francés en  Statues-menhirsetpierres levéesdu Néolithiqueà aujourd’hui
http://museucn.com/uploads/files/pdf_s/pmartinezrodriguez_amoyaigarra_jblopezmelcion.pdf

Tarrús, J. (2011). Menhirs i art megalític a Catalunya: les darreres descobertes i el seu context. Notes, (26), 93-102.
https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/download/225825/307208

El Megalitisme a Catalunya- Grup Universitat Autònoma de Barcelona
http://pagines.uab.cat/megalits/content/el-megalitisme-catalunya

Casa Folch

Ens trobem davant de la casa que, en origen, va pertànyer a l’escriptor Josep Maria Folch i Torres. Des de l’inici de la seva construcció, va estar sempre atent a tots els detalls.

La sensibilitat estètica de l’escriptor, en aquest sentit, es percep, no només en les seves obres, sinó també en el projecte d’aquesta casa. Curiosament, gran part de la seva obra literària va ser escrita en aquesta casa.

La Casa Folch està dividida en dos: l'edifici rectangular és de titularitat privada i la torre i el jardí que l'envolta pertany a l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.

El jardí va ser concebut l’any 1923 com un jardí mediterrani d’influència italiana, segons els cànons noucentistes del moment.

Fitxa descriptiva de la Casa Folch en el Pla especial de protecció i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic 



_____________
GLOSSARI

_______________
ACTIVITATS

_______________
REREFÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

La Fundació (…)

Primaria /ESO
Fer un stopmotion/diorama/maqueta/dibuix de l'escenari i la platea de la casa 

Les obres de teatre de Folch i Torres http://fundaciofolchitorres.org/inici/josepmaria.php



Castell de Plegamans


És un casal construït durant el període gòtic (segles XIV i XV), però amb restes de construccions anteriors, com la torre del nord-est, datada al segle XI. 

Al segle XV, el senyor del Castell, Antoni de Vilatorta, autoritzat pel rei Alfons IV, va modificar el Castell de Plegamans. 

Vilatorta féu construir les dues grans sales del sud, les dependències de la part nord i el pati central de les dues plantes. Hi destaquen les finestres coronelles d'arc retallat i lobulat.

L'edifici ha anat canviant al llarg del temps. Cap als anys seixanta, quan el Castell quedà deshabitat, les seves condicions empitjoraven progressivament, fins i tot patint espolis de tota mena.

Cap al 1987, el Castell va arribar a un estat límit, iniciant-se un ensorrament aparentment irreversible. Poc temps després, aquest fet impulsà l'inici d'importants obres de reconstrucció, les quals van convertir el Castell el que coneixem actualment i que acull diverses activitats cíviques i culturals.

Tot i això, l'any 1987, una gran pancarta vermella penjava de la paret més alta del castell, fruit de la preocupació de la gent del poble, en la qual es podia llegir: "Salvem-lo". Així mateix, van córrer pel poble uns adhesius amb el mateix eslògan.

A la planta noble del Castell de Plegamans, podem trobar l'arxiu de la Fundació Folch i Torres amb material biogràfic i bibliogràfic dels cinc germans Folch i Torres: Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim.





___________________
GLOSSARI
  • Època gòtica
  • Arc retallat i lobulat
___________________
ACTIVITATS

Infantil
  • Acolorir el dibuix del Castell. Indicar quina és la torre
  • Construir amb caixes un castell semblants als de Catalunya
Primària
  • Conèixer qui va ser el propietari del Castell (Fitxa)
  • Pintar el Castell de Plegamans ( Fitxa)
  • Aprendre a utilitzar la rosa dels vents i situa les parts del Castell de Plegamans (Fitxa)
  • Reflexionar sobre el lema "Salvem-lo". Inventa un altre lema.
  • Crear un còmic d'una noia en un castell (Fitxa)
Secundària
  • Conèixer els oficis a l'època medieval (Fitxa 1, Fitxa 2)
  • Cercar qui va ser Antoni de Vilatorta
  • Fer una descripció de l'abans i el després del Castell. Conèixer els diversos professionals que poden treballar en la restauració d'un monument històric
Batxillerat
  • Conèixer la cronologia del Castell.
  • Aprendre el vocabulari en relació als elements del Castell.
  • Identificar les etapes de construcció partint dels elements que el formen.
__________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Fitxa descriptiva del Castell de Plegamans en el Pla especial de protecció i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic 

Salillas, Andre. Blog Castells medievals de Catalunya. Castell de Plegamans

Cartulari de la Catalunya Comtal. Portaveu de l'Institut d'Estudis Històrics mMedievals de Catalunya. Monogràfic Palau-solità i Plegamans. Nº 12 (Juny 2005)


(2007) Cavallers i castells. LAROUSSE, S.A.













Ardagh, Philip y Gordon, Mike (2011). Cavallers i castells. Col·lecció La Casa de l'Àlex















__________________
Enllaç: http://fundaciofolchitorres.org/inici/monografics.php

Parc de l'Hostal del Fum


És un recinte de 35.000 m²  amb vegetació autòctona formada per pins, alzines, pollancres i arbres de ribera. Entre la vegetació creixen plantes aromàtiques: farigola, alfàbrega i romaní. Les zones arbrades s'alternen amb prats d'herba travessats per camins i també un rierol.

El nom del parc ret homenatge a l'Hostal del Fum. Així, caldrà entendre el paper que hi jugavaaquest hostal a la seva època.

L'hostal se situa al peu del Camí Reial i aquells que anaven o venien de Barcelona el trobaven en el seu pas per Palau de Plegamans. Es diu que els viatgers sabien que s'hi apropaven pel fum que hi veien. El gran nombre de gent que acollia feia que sempre tingués el foc encès. Tot i que la xemeneia fa temps que es va apagar, tothom l'anomena, encara, l'Hostal del Fum.

Al parc de l'Hostal del Fum hi trobem el Tren de Palau, una associació d'aficionats als ferrocarrils. El recorregut en ferrocarril, de 3,1 km, és una opció per visitar del parc.

Aquest indret ofereix la possibilitat de dur a terme diverses activitats a l'aire lliure: passejades, bicicleta, gaudir d'un pícnic, etc.



_________________
Glossari

  • Vegetació autòctona
  • Herbes aromàtiques
  • Temps en família

_________________
ACTIVITATS

Infantil/Primària
  • Descobrir el llenguatge dels arbres (Fitxa
  • Fer un herbari amb una mostra de les plantes (fulles / flors) del parc de l'Hostal del Fum (Fitxa)
  • Explorar, imaginar i registrar: un dia a l'Hostal del Fum (Fitxa
  • Recol·lectar, imaginar i crear una composió artística (Fitxa)
  • Identificar els pol·linitzadors: salvem-los! (Fitxa)
  • Realitzar "La cacera del tresor" (Fitxa) 
ESO /Batxillerat
  • Conèixer la Ruta del tren de Caldes - Mollet: investigar per què feien servir el tren,  quines persones l'agafaven, quins animals s'hi transportaven...
  • Estudiar l'ús tradicional de les herbes aromàtiques
  • Cercar la història dels ferrocarrils

________________
REFEFÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Maguire, Kay y Kroll, Danielle (2017). El dia de la natura, descobreix un món sorprenent a la porta de casa teva. Editorial Brúixola









Església parroquial de Santa Maria de Palau-solità


L'Església de Santa Maria de Palau-solità va ser consagrada el segle XII. La cerimònia de consagració va ser realitzada per Sant Oleguer, arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona.

En origen, la planta de l’edifici tenia forma de creu grega. L’edifici, actualment, té una nau orientada al nord-sud i dues capelles, situades una enfront de l’altra, d’acord a l’orientació est-oest.

La nau es va allargar afegint un porxo de planta quadrada format per tres arcades, el qual acull l’altar. La construcció d'aquest porxo data del segle XVI, quan també es construeix el campanar.

A més de la riquesa arquitectònica de l’església, són importants els seus dos tresors a l’interior: l’altar del Roser i el retaule de l’altar major. L’altar és un antependi de ceràmica, l’autor del qual és Llorenç Pasollas, un dels més reconeguts ceramistes de Catalunya. El retaule, de principis del segle XVI i atribuït al Mestre d’Artés, presenta un cicle cristològic complet.


 ________________
 GLOSSARI

  • Antependi
  • Retaule
  • Creu grega
  • Consagració
  • Festa del Roser

 ________________
ACTIVITATS

Infantil

  • Pintar el dibuix de l'Església (FitxaA)

Primària

 ESO

  • Conèixer el nostre retaule, identificar les taules amb el retaule i conèixer les diverses parts del retaule (Fitxes)
  • Buscar exemples de retaules del món (diferents tipus, continguts...)

Batxillerat

  • Recrear la rosassa de la Mare de Déu
  • Distingir la planta de creu grega de la planta de creu llatina.

________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Fitxa descriptiva de l'Església de Santa María de Palau-solità  del Pla especial de protecció i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic.

Descripció de cada part del retaule. Foto i text de Sofía Escartín.








Església de Sant Genís




Es tracta d’un testimoni arquitectònic d’una etapa de la història i d'un testimoni social de la capacitat d’esforç del nostre poble.

L’Església  de Sant Genís es va construir per substituir l’antiga església, situada al costat de Can Gordi, en els seus orígens d’estil romànic.

Entre 1939 i 1940, es discuteix si cal tornar a fer l’església al lloc històric o bé en un nou indret. L’opinió es decanta per construir-ne una de nova al pla i no a la serra on hi havia l'original. Es va col·locar la primera pedra el 1942.

Per a la consecució del temple es va recórrer a l’arquitecte Isidre Puig Boada, gran coneixedor de l’esperit artístic de Gaudí. En aquest sentit, vincula el guiatge de la litúrgia en la construcció de temples.

La planta de l’edifici està formada per una sola nau encapçalada d'un absis de set cares. En cada cara destaca una arcada-finestral d’arc apuntat i uns pilars adossats que fan de contraforts.

La façana destaca per la seva gran rosassa i la teulada a dos vessants. 

La construcció del campanar data del 1992 i la porxada, que proporciona unitat al conjunt, és del 1998.

Un altre element a valorar és l’exclusiu ús del maó vist en dos únics formats: el maó pla, per als paraments, i el maó aplantillat, per a les formes ornamentals.


____________
GLOSSARI

- Contrafort
- Absis
______________
ACTIVITATS

Infantil

  • Pintar el dibuix.

Primària

  • Dibuixar la rosassa (Fitxa_1, Fitxa_2, Fitxa_3)
  • Investigar qui va ser Sant Genís
  • Descriure l'evolució de Sant Genis a partir de l'observació de fotografies 

ESO

  • Comparar fotografies.(Els4Pins)
  • Cercar en el mapa la ubicació de Can Gordi
  • Crear un plànol amb la ruta

BATXILLERAT

  • Analitzar l'articulació de l'edifici (història de l'art)


________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Fitxa descriptiva de l'Església de Sant Genis en el Pla especial de protecció i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic

IMATGES




Capella Templària de Santa Magdalena


També és coneguda com Comanda Templera de Santa Magdelena o Comanda Templera de Palau de Plegamans i va ser declarada ben cultural d'interès nacional (BCIN).

L'any 1036 l'Orde del Temple disposava ja de diverses possessions properes a la riera de Caldes, entre Santa Perpètua i Palau-solità i Plegamans. Es va traslladar a aquesta part del Vallès i es va fundar la Comanda de Palau que és una de les primeres i més poderoses comandes del Temple a Catalunya. 

Al llarg de la seva existència, sempre ha tingut renom i ha estat famosa pel seu poder i riquesa. A finals del segle XVII, els feligresos, davant la devoció a la Santa, li dediquen l'ermita. La llei de desamortització del Mendizábal, l'any 1835, fa que la capella passi a mans de l'Estat. Més tard, va ser comprada per un particular.

L'ermita, malgrat l'estat ruïnós en el qual es troba, conserva part de la seva estructura: planta rectangular amb absis (totalment en runes). Només es conserva una part de la nau.

La façana principal va ser construïda amb pedres poc escairades. El portal d'entrada és d'arc rodó i de pedres, més o menys escairades, que formen el dovellat. Té una teulada a dos vessants amb teules àrabs. Sobresurt el campanar amb espai per una sola campana.

En excavacions recents es van trobar les restes humanes, probablement d'un monjo templer del segle XII, i restes de ceràmica. Els objectes religiosos més importants, com el retaule de la Santa, la taula de l'altar i la campana, es traslladen a la Parròquia de Santa Maria de Palau-solità.

Les actuacions arqueològiques frealitzades darrerament han permès identificar la part més antiga de l'església, que correspondria a la part inferior de les parets, essent la volta de la nau d'arc apuntat i la porta antiga de la mateixa forma. La porta actual, d'estil romànic, sembla feta posteriorment.


El primer assentament templer en el Vallès, de manera eventual i entorn de l'any 1135, es va establir a l'església de Sant Martí del Camí, en Collsabadell de Llinars. Es creu que l'església es va constrir gràcies a alguna donació.
________________
GLOSSARI
Orde del Temple.
Pedres poc escairades.
Dovellat.
________________
ACTIVITATS

Primària:
Conèixer qui era Guillem de Mont-rodon i desxifrar uns codis secrets de l'Orde del Temple (Fitxa).
Conèixer els dominis de la Comanda Templera de Palau (Fitxa)

ESO:

Batxillerat:

_______________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Fitxa descriptiva de Capella Templera de Santa Magdalena en el Pla especial de protecció i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic.

Vilaginés, J. (1990). Els templers al VallèsNotes4(4), 7-27.


Capella romànica de Sant Genís


La Capella de Sant Genís es va cremar durant la Guerra Civil. Actualment, és un edifici rectangular d’estil romànic de petites dimensions (8 x 5 metres). 

L’edifici té un únic espai i una sola planta. A la façana principal apreciem una porta d’arc rodó i un petit campanar. L'edifici que es conserva formava part, antigament, d’una església més gran, els fonaments de la qual estan soterrats i no es veuen. 

En un angle exterior, mig ocult, hi ha la figura de d'un àngel amb una inscripció.


_________________
GLOSSARI
  • Pedrapiquers
_________________
ACTIVITATS

Primària
  • Construir una còpia de la Capella romànica de Sant Genís (Fitxa)
  • Conèixer l'ofici artesanal i tecnològic del picapedrer en l'època romànica i en l'actualitat ( Fitxa explicativa)(Fitxa2)
ESO
  • Comprendre l'evolució del temps amb l'abans i el després dels monuments de la vila

_________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Fitxa descriptiva de la Capella romànica de Sant Genís del Pla especial de protecció i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic

Famoso, Salvador (2016) Marques de picapedrer a la basílica de Castelló d’Empúries. Revista Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 47.

Xuclà, Ramón. ELS SIGNES DE PEDRAPIQUER A LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE CERVERA. SYMBOLOS, Revista internacional de Arte - Cultura - Gnosis

Amigos del Románico. Web de referencia en español sobre arte románico.



copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com