La Capella de Sant Genís es va cremar durant la Guerra Civil. Actualment, és un edifici rectangular d’estil romànic de petites dimensions (8 x 5 metres).
L’edifici té un únic espai i una sola planta. A la façana principal apreciem una porta d’arc rodó i un petit campanar. L'edifici que es conserva formava part, antigament, d’una església més gran, els fonaments de la qual estan soterrats i no es veuen. En un angle exterior, mig ocult, hi ha la figura de d'un àngel amb una inscripció.
Comprendre l'evolució del temps amb l'abans i el després dels monuments de la vila
_________________ REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Fitxa descriptiva de la Capella romànica de Sant Genís del Pla especial de protecció i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic
En origen, la planta de l’edifici tenia forma de creu grega. L’edifici, actualment, té una nau orientada al nord-sud i dues capelles, situades una enfront de l’altra, d’acord a l’orientació est-oest.
La nau es va allargar afegint un porxo de planta quadrada format per tres arcades, el qual acull l’altar. La construcció d'aquest porxo data del segle XVI, quan també es construeix el campanar.
A més de la riquesa arquitectònica de l’església, són importants els seus dos tresors a l’interior: l’altar del Roser i el retaule de l’altar major. L’altar és un antependi de ceràmica, l’autor del qual és Llorenç Pasollas, un dels més reconeguts ceramistes de Catalunya. El retaule, de principis del segle XVI i atribuït al Mestre d’Artés, presenta un cicle cristològic complet.
La singularitat de la Masia de Can Cladellas rau en la seva antiguitat i en el seu rendiment. Segons la documentació, un tal Bernadus Aguijonis convé i promet la "illius mansi de Clatellis" (Can Cladelles) al preceptor i als altres mestres del temple, el 20 de juny del 1250.
La Masia presenta diversos afegits posteriors que són la manifestació del que succeïa al mas. La gran superfície ocupada pel celler i els estables proporcionen una informació bastant rellevant: la propietat comptava amb una gran extensió de terres.
Diverses reformes de la primitiva Masia daten dels segles XV i XVI.
La Masia presenta una joia atribuïda a aquesta època. Es tracta d'un dels elements escultòrics d'una de les finestres de la façana principal del primer pis, a l'esquerra. Hi són representats, a la part dreta, el cap d'un home d'aspecte nobiliari-senyorívol i, a la part esquerra, el cap d'una dona amb un graciós pentinat. Cadascuna d'aquestes representacions està acompanyada del cap d'una altra figura. Es pot suposar que representen els pares i els fills.
La vida rural havia de rendir bons fruits als propietaris de Can Cladellas i dels masos de l'entorn, ja que es podien permetre reformes i millores i, fins i tot, elements ornamentals a les finestres, com el que hem comentat.
Crear contingut multimèdia a partir d'entrevistes a gent gran sobre la vida a la masia: fotos, vídeos, àudios, etc. Es recomana que l'activitat es realitzi en grups.
Elaborar un fris cronològic per situar les masies comentades: Can Cladelles, Can Malla i Can Cortès.
Batxillerat
Descriure la façana de la Masia.
Descriure els tipus de finestres de la vila.
____________________ REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Fitxa descriptiva de Can Cladelles en el Pla especial de protecció i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic
“Al bell mig del poble, una mica més enllà de Can Cortès, majestàtica i amb un halo misteriós, s’aixeca la Pedra Llarga.”
No és una pedra qualsevol: gegantina i robusta, disposada perpendicularment a terra. Fa que ens preguntem, qui la va portar fins al seu actual emplaçament i li va donar la seva disposició?
La presència d’aquest element no ens ha d’estranyar si tenim en compte que tota la comarca del Vallès és molt antiga i hi ha moltes troballes de restes neolítiques, poblats ibèrics i material romà.
El nom ve lligat a la Llegenda de la Pedra Llarga que la relaciona amb la construcció del Pont del Diable de Martorell.
Diu la llegenda que fa molts anys, quan la gent vivia en masies i s’ocupava de les tasques de la vida al camp, existia a Martorell, molt a prop de la riba del Llobregat, un hostal. En aquest hi treballava una minyona que s’encarregava, entre altres tasques, d’anar a cercar l’aigua de molt lluny travessant el riu, carregada amb grossos i pesats càntirs.
Un dia de forta pluja, la noia, tota fatigada, no sabia com travessar el riu de tan ple com baixava. Davant del seu cansament, va expressar que donaria la seva ànima al diable si aquest era capaç d’alleugerar el seu treball.
Tot seguit, el diable va presentar-se davant d’ella i li va prometre que si allò era veritat, construiria, en una nit, un pont. Ella, portada per la situació, va acceptar la proposta pensant que no ho aconseguiria mai.
Aquella mateixa nit, tota una colla de dimonis iniciaren la tasca constructiva. A la matinada, el pont estava gairebé enllestit i la noia va anar a explicar a la mestressa el seu problema. La senyora, tota preocupada, va rumiar solucions i va optar per una original idea. Va llançar una galleda d’aigua al gall que dormia amb la voluntat que es despertés. El cant d’aquest va impulsar el cant dels galls veïns, tot i que encara no era de dia. El cant del gall va anar propagant-se fins a arribar a un lloc pròxim a la riera de Caldes, on hi havia la Masia de Can Cortès.
El dimoni, carregant una enorme pedra, passava per aquells voltants i sentí el cant del gall. En sentir-ho va pensar que era de dia i v que havia perdut la partida. La seva ràbia el va impulsar a deixar caure la pedra amb tanta ira que quedà clavada a terra. D’aquesta manera quedà aixecat a Martorell un pont conegut com el Pont del Diable al qual li manca una pedra: la nostra Pedra Llarga.
Cercar què és un menhir i quines funcions pot tenir.
Investigar i elaborar un pòster (per alumne) sobre un dels diferents monuments megalítics a Europa o Llatinoamèrica.
Buscar informació sobre el Pont del Diable de Martorell (Gòtic)
_______________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Fitxa descriptiva del menhir de la Pedra Llarga en el Pla especial de protecció i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic L'Avi i Soler (2006) Història de Palau-solità i Plegamans. 32p. https://ia800203.us.archive.org/23/items/plegamans/Plegamans.pdf Martínez, P.; Moya, Andreu y López J, (2012) Catalunya, tierra de colosos. Las estatuas-menhires decoradas del Neolítico final-Calcolítico catalán : singularidades y vínculos con la estatuaria del Midi francés en Statues-menhirsetpierres levéesdu Néolithiqueà aujourd’hui
Can Cortès és la masia més coneguda del poble donada la seva ubicació i la varietat d'activitats culturals que ofereix actualment.
El seu origen data al segle XVII. Es pot observar a la llinda d'una de les finestres del primer pis, l'any 1678 escolpit. A les golfes hi veiem la inscripció 1702 amb el nom del propietari Jeroni Cortès. En aquest sentit, la data ens assenyala en quin moment va ser afegida la part alta que dóna al conjunt la forma basilical.
La façana s'articula en tres plantes. A la primera apreciem dos portals d'arc rodó de mig punt formats per dovelles i una obertura rectangular a l'esquerra. A la planta central i superior, observem que les finestres son rectangulars i de diferents mides. La finestra situada a l'esquerra de la planta central, acull a la seva llinda tres petits arcs, a l'estil d'una finestra coronel.la.
La coberta és de tela àrab amb carener central i perpendicular a la façana.
Com a curiositat s'especula que a Can Cortès hi havia hagut una capella, la qual s'ha convertit en una pallissa. La parròquia conserva un calze que segons la tradició pertanyia a un sacerdot que va habitar la casa.
- Citar les activitats culturals del poble que acull Can Cortès
- Dibuixar l'arc de mig punt (Porta principal) i assenyalar els elements que el formen: dovelles, clau,
La Masia de Can Malla fou construïda el 1770 per Antoni Malla i s'ubica a la part nord de la vila. Tenim la sort que la família Malla ha conservat molts documents que formen part de la història d'aquesta casa, com ara escriptures de compres i notes de censos. Can Malla esdevé un exemple de les característiques de la masia catalana. Té teulada a dos vessants i la seva distribució interior és típica de la masia catalana. L'entrada principal comunica amb la cuina, a l'esquerra, i amb el menjador, a la dreta. Al fons, trobem l'escala d'accés al pis de dalt, on hi ha tres dormitoris i el graner, tots comunicats amb la saleta, la qual té un petit balcó. A la part baixa, a sota de l'escala, hi ha una porta per sortir a l'exterior, al darrere de la casa, on hi havia una comuna.
Actualment, la Masia està cedida a l'Associació Pessebristes. A la planta baixa es realitzen tallers de pessebrisme i una exposició anual de pessebres.
_______________________ REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Fitxa descriptiva de Can Malla en el Pla especial de protecció i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic. Rosseaum Félix y Hédelin, Pascale.(2018) El progrés no s'atura mai. Editorial Zahori. Disponible en la Xarxa de Biblioteques de Barcelona.
La Casa Consistorial és la seu de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i l'administració més propera al ciutadà. Es troba al mig del nucli urbà, entre la plaça de la Vila i la plaça de l'Onze de Setembre, fet que enalteix la seva importància.
Per comprendre l'origen de l'edifici, cal remuntar-nos a la història de la vila. La unió de Palau solità i Plegamans està documentada del 1440, però no va ser fins al 1698 que es va decidir efectuar l'adquisició d'una Casa del Comú.
L'edifici es va anar deteriorant al llarg del temps. L'any 1868, l'estat d'aquest era tan precari que s'impulsà la seva rehabilitació integral. A principis del segle XX, la façana posterior fou remodelada per l'arquitecte modernista-noucentista Antoni Falguera i Sivilla.
La façana principal, tot i ser molt diferent de la posterior, atorga unitat al conjunt gràcies a la puresa de les seves formes. L'entrada principal, situada en el centre de l'edifici, està formada per un arc de mig punt. A banda i banda, s'hi situen dues portes de dimensions menors i de forma rectangular. Els dos nivells de la façana s'accentuen per la presència d'una balconada que uneix les tres obertures del cos superior, les quals comparteixen les mateixes dimensions i la forma rectangular.
Com a curiositat, cal destacar que antigament aquest edifici conciliava les seves funcions amb les d'un hostal.
Es tracta d’un testimoni d’una etapa de la història del poble i també d’una mostra de la seva capacitat d’esforç. L’església es va construir en substitució de l’antiga església situada al costat de Can Gordi, en els seus origens d’estil romànic.
Entre 1939 i 1940 es discuteix si cal tornar a fer l’església al lloc històric, o bé fer-la en un altre lloc. L’opinió es decanta per construir-ne una de nova al pla, i no a la serra com havia estat l’original. Ja el 1942 es col.loca la primera pedra de l’església.
Per a la consecució del temple es va recórrer a l’arquitecte Isidre Puig Boada, el qual és un gran coneixedor de l’esperit artístic de Gaudí. En aquest sentit, vincula el guiatge de la litúrgia en la construcció de temples.
La planta de l’edifici es formada per una sola nau amb capçalera d’un àbsis que està format per set cares. En cada cara destaca una arcada finestral d’arc apuntat i uns pilars adossats a mode de contraforts.
La façana destaca per la seva gran rosassa i la teulada a dues vessants. La construcció del campanar data el 1992 i la porxada, que dóna unitat al conjunt, és de 1998.
Un altre element a valorar és l’exclusiu ús del maó vist en dos únics formats: el maó pla per als paraments i el maó aplantillat per a les formes ornamentals.
És un recinte de 35.000 m² amb vegetació autòctona formada per pins, alzines, pollancres i arbres de ribera. Entre la vegetació creixen plantes aromàtiques: farigola, alfàbrega i romaní. Les zones arbrades s'alternen amb prats d'herba travessats per camins i també un rierol.
El nom del parc ret homenatge a l'Hostal del Fum. Així, caldrà entendre el paper que hi jugavaaquest hostal a la seva època.
L'hostal se situa al peu del Camí Reial i aquells que anaven o venien de Barcelona el trobaven en el seu pas per Palau de Plegamans. Es diu que els viatgers sabien que s'hi apropaven pel fum que hi veien. El gran nombre de gent que acollia feia que sempre tingués el foc encès. Tot i que la xemeneia fa temps que es va apagar, tothom l'anomena, encara, l'Hostal del Fum.
Al parc de l'Hostal del Fum hi trobem el Tren de Palau, una associació d'aficionats als ferrocarrils. El recorregut en ferrocarril, de 3,1 km, és una opció per visitar del parc.
Aquest indret ofereix la possibilitat de dur a terme diverses activitats a l'aire lliure: passejades, bicicleta, gaudir d'un pícnic, etc.
Ens trobem davant de la casa que, en origen, va pertànyer a l’escriptor Josep Maria Folch i Torres. Des de l’inici de la seva construcció, va estar sempre atent a tots els detalls.
La sensibilitat estètica de l’escriptor, en aquest sentit, es percep, no només en les seves obres, sinó també en el projecte d’aquesta casa. Curiosament, gran part de la seva obra literària va ser escrita en aquesta casa.
La Casa Folch està dividida en dos: l'edifici rectangular és de titularitat privada i la torre i el jardí que l'envolta pertany a l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.
El jardí va ser concebut l’any 1923 com un jardí mediterrani d’influència italiana, segons els cànons noucentistes del moment.
És un casal construït durant el període gòtic (segles XIV i XV), però amb restes de construccions anteriors, com la torre del nord-est, datada al segle XI.
Al segle XV, el senyor del Castell, Antoni de Vilatorta, autoritzat pel rei Alfons IV, va modificar el Castell de Plegamans. Vilatorta féu construir les dues grans sales del sud, les dependències de la part nord i el pati central de les dues plantes. Hi destaquen les finestres coronelles d'arc retallat i lobulat.
L'edifici ha anat canviant al llarg del temps. Cap als anys seixanta, quan el Castell quedà deshabitat, les seves condicions empitjoraven progressivament, fins i tot patint espolis de tota mena.
Cap al 1987, el Castell va arribar a un estat límit, iniciant-se un ensorrament aparentment irreversible. Poc temps després, aquest fet impulsà l'inici d'importants obres de reconstrucció, les quals van convertir el Castell el que coneixem actualment i que acull diverses activitats cíviques i culturals.
Tot i això, l'any 1987, una gran pancarta vermella penjava de la paret més alta del castell, fruit de la preocupació de la gent del poble, en la qual es podia llegir: "Salvem-lo". Així mateix, van córrer pel poble uns adhesius amb el mateix eslògan.
A la planta noble del Castell de Plegamans, podem trobar l'arxiu de la Fundació Folch i Torres amb material biogràfic i bibliogràfic dels cinc germans Folch i Torres: Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim.
Construir amb caixes un castell semblants als de Catalunya
Primària
Reflexionar sobre el lema "Salvem-lo". Inventa un altre lema.
Secundària
Conèixer els oficis a l'època medieval
Cercar qui va ser Antoni de Vilatorta
Fer una descripció de l'abans i el després del Castell. Conèixer els diversos professionals que poden treballar en la restauració d'un monument històric
Batxillerat
Conèixer la cronologia del Castell.
Aprendre el vocabulari en relació als elements del Castell.
Identificar les etapes de construcció partint dels elements que el formen.
__________________ REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Fitxa descriptiva del Castell de Plegamans en el Pla especial de protecció i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic
Cartulari de la Catalunya Comtal. Portaveu de l'Institut d'Estudis Històrics mMedievals de Catalunya. Monogràfic Palau-solità i Plegamans. Nº 12 (Juny 2005)
També és coneguda com Comanda Templera de Santa Magdelena o Comanda Templera de Palau de Plegamans i va ser declarada ben cultural d'interès nacional (BCIN).
L'any 1036 l'Orde del Temple disposava ja de diverses possessions properes a la riera de Caldes, entre Santa Perpètua i Palau-solità i Plegamans. Es va traslladar a aquesta part del Vallès i es va fundar la Comanda de Palau que és una de les primeres i més poderosescomandes del Temple a Catalunya.
Al llarg de la seva existència, sempre ha tingut renom i ha estat famosa pel seu poder i riquesa. A finals del segle XVII, els feligresos, davant la devoció a la Santa, li dediquen l'ermita. La llei de desamortització del Mendizábal, l'any 1835, fa que la capella passi a mans de l'Estat. Més tard, va ser comprada per un particular.
L'ermita, malgrat l'estat ruïnós en el qual es troba, conserva part de la seva estructura: planta rectangular amb absis (totalment en runes). Només es conserva una part de la nau.
La façana principal va ser construïda amb pedres poc escairades. El portal d'entrada és d'arc rodó i de pedres, més o menys escairades, que formen el dovellat. Té una teulada a dos vessants amb teules àrabs. Sobresurt el campanar amb espai per una sola campana.
En excavacions recents es van trobar les restes humanes, probablement d'un monjo templer del segle XII, i restes de ceràmica. Els objectes religiosos més importants, com el retaule de la Santa, la taula de l'altar i la campana, es traslladen a la Parròquia de Santa Maria de Palau-solità.
Les actuacions arqueològiques frealitzades darrerament han permès identificar la part més antiga de l'església, que correspondria a la part inferior de les parets, essent la volta de la nau d'arc apuntat i la porta antiga de la mateixa forma. La porta actual, d'estil romànic, sembla feta posteriorment.
El primer assentament templer en el Vallès, de manera eventual i entorn de l'any 1135, es va establir a l'església de Sant Martí del Camí, en Collsabadell de Llinars. Es creu que l'església es va constrir gràcies a alguna donació.
________________
GLOSSARI
Orde del Temple. Pedres poc escairades. Dovellat.
